Tumblelog by Soup.io
Newer posts are loading.
You are at the newest post.
Click here to check if anything new just came in.

July 08 2010

PLE Conference BCN 2010 (1)

Avui ha estat el primer dia de la Conferència 2010 sobre els PLE: Personal Learning Environtments (Entorns Personals d'Aprenentatge). Si algú, a aquestes alçades, encara no en sap res de PLEs, podrà trobar les millors definicions i aclariments sobre PLEs a la web e-aprendizaje del mestre David Alvarez.

Bé, la conferència ha començat precisament al revés, amb una un-conference, perfectament guiada i portada pel duet Alec Couros & Graham Attwell. A la Moodlemoot de Bcn (2008) vam provar de fer-ne una, però res a veure amb el que hem vist aquest matí: una pluja d'idees procedents dels propis participants que han omplert de sobres el temps assignat. Entre l'anglès i l'espessor dels temes se'm feia difícil de seguir en directe i obria la gana de fer-ho amb calma i tranquil·litat.

Després he seguit una presentació en castellà de diferents experiències. M'han agradat totes, la del Dept. de Justícia de gencat que m'ha sorprès, la d'en Fernando Santamaria,@lernys, que m'ha agradat força, i la ràpida d'Anhoia Ezeiza, @ainhoaeus, i de Juan José Calderon Amador, @eraser, amb conclusions sorprenents (per a alguns): no tratamos los estudiantes como personas, solo como estudiantes . No estamos cambiando nada.

Després del cafè he anat a la presentació que no volia: m'he equivocat de sala i he escoltat una comparació teòrica entre els eportafolis i la teoria de l'evolució d'en Darwin.

Com sempre les estones de cafè i dinar són les més interessants. He aprofitat per xerrar pels descosits sobre la situació educativa actual.

Després de dinar, speakers corner amb opinions obertes dels participants i, en acabat, presentació de l'aplicatiu #talkingabout, una eina que permet pujar vídeos, comentar-los, etiquetar-los, votar-los i crear opinió. Molt interessant.

Espero que la sessió de demà sigui tant interessant com la d'avui. aquesta PLE Conference és un cau d'idees totes interessants que hauré d'anar paint amb una mica més de temps. a més, una oportunitat de desvirtualitzar una pila de gent interessant a la que segueixo.

June 30 2010

4a jornada IOC + Innovem

 Per a Mi, que per a mi tampoc l'hagués fet. I pel Xavi, que s'ho mereix tot.

Enguany m'havia fet el propòsit de no fer cap comentari sobre les jornades Innovem (aka IOC+formació d'adults) però veient que ho he fet altres anys, ara no quedaré malament amb mi mateix. Tot i això, i per economia de paraules,  només parlaré del que m'ha impressionat.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-alcalde de Mataró i ex-ministre del govern de Felipe González, en Joan Majó. Ens va venir a dir que la crisi a España no és la crisi financera que hi ha a la resta del món, que la d'aquí és la del totxo i que s'han construÍt vivendes per a 8 anys, que no es vendran, vaja. La conclusió és que la recuperació no ha de passar per restituir els llocs de treball a la construcció sinó a crear-los en altres sectors: cal inventar-se com a un milió i mig de llocs de treball nous, que mai no han exisitit. No sé si ens en sortirem.

Em va impressionar el que va dir l'Emilio Iguaz, el Director general de Educación permanente y FP d'Andalusia. Un discurs molt lògic i ben estructurat defensant l'ensenyament públic, dedicant recursos a l'educació d'adults, a fer materials sobre la plataforma Moodle i a  compartir-los amb qui vulgui descarregar-se'ls. En fi, un discurs clarament d'esquerres quan sembla que fins i tot en governs on n'hi ha 3 d'esquerres, cap d'elles té els pebrots de defensar allò públic i on un en concret es dedica a beneficiar descaradament l'empresa privada. Ja s'ho trobaran.

Em va impressionar la presentació dels wikis d'en Xavier Belanche per lo clara, novedosa i polida que era. En una paraula: impecable. Tant de bo en trobessin més d'aquest calibre perquè de l'altre, del groller, de la diapositiva plena de lletra petita i colors estridents que et fa posar cara de xinès, ja en tenim el pap ben ple. I els representants de la UOC ens van deixar ben servits.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-conseller Joan Manuel del Pozo no tant pel que va dir o com ho va dir, que era força interessant, sinó perquè em va fer pensar en com hagués anat tota al Dept. d'Educació si en lloc del Tete hagués estat ell el conseller durant tot aquest temps. Es pot fer molt mal en 4 anys i després se'n triguen molts més en redreçar-ho.

Em va saber greu no haver assistit a la xerrada d'en Jesús Vicente sobre Acollida i orientació de l'alumnat a distància. En lloc de sentir un sermó apocalíptic d'un jesuïta hagués estat més útil que un representant de l'IOC, com ara jo, s'hagués assegut a escoltar en Jesús.

Totes les jornades tenen llums i ombres. En aquesta ocasió he volgut destacar les llums. Les ombres que retornin al costat fosc.

Per cert. Vet aquí la meva presentació:

April 30 2010

Ensenyament aerostàtic

Un company de mates m'ensenyava l'altre dia una activitat del seu curs on l'estudiant podia triar entre dues opcions (les dades són inventades, no en feu cas):
  • Opció A: Dos observadors A i B estan situats a 1600 m l'un de l'altre.  Just en la vertical d’un punt D situat entre tots dos roman immòbil un globus aerostàtic C. La visual dirigida del punt A al globus, C, forma un angle de  30º amb el terra, mentre que la visual dirigida del punt B al globus forma un angle de 45º amb el terra.  Es demana:a) Trobar raonadament a quina altura, = DC, es troba el globus.
    b) Un cop trobada l’altura del globus, h, i les distàncies = AD i 1600-x = DB (que haureu fet servir en el plantejament anterior), utilitzeu-les per calcular les distàncies de cada observador al globus (Distàncies AC i BC)
  • Opció B: D'acord: ni s'està cremant, ni s'hi ha enfilat un gat. Però, ¿no creieu que igualment els bombers ens podrien deixar una escala per mesurar l'altura d'aquesta escultura? Doncs no. No ens la deixen. Com ho podríem fer?  Observeu aquesta fotografia d'un monument del Passeig de Colom de Bcn treta del Google Street view de la que volem esbrinar l'altura. Amb l'ajuda del Geogebra podem mesurar l'angle que formen els peus amb el punt més alt i que és de 25 i 30º respectivament. Acudim a GoogleEarth i amb l'ajut de la vista per satèl·lit mesurem la distància entre els peus del monument, que és de 16 m. ¿Em podríeu dir quant fa l'altura de l'escultura i quins passos heu seguit per calcular-ho? Feu un dibuix a escala d'aquesta situació. Comenteu el procediment i el resultat que heu obtingut (Feu servir el terme precisió).
Diferències entre opcions? Home, se me n'acuden algunes. En primer lloc la B contextualitza la situació i dóna sentit a allò que volem fer, utilitza les mates com a eina per resoldre casos autèntics i fa un ús intensiu i extensiu de les noves tecnologies. Resoldre-la permetrà aprendre matemàtiques i com treure més profit a les noves eines, però sobre tot donarà peu a què l'estudiant de forma autònoma torni a provar de fer un raonament i càlcul similars en altres situacions semblants de la seva vida, fet que interioritzarà el coneixement i permetrà l'aprenentatge real.

I què dir de l'opció A? Doncs això, que està a l'aire i és estàtica: és aerostàtica.

February 24 2010

Evolució del nombre de posts publicats

Ara que quasi estreno bitàcola estic fent alguna modificació en la plantilla. He vist, pro, que em surt una estadística del nombre d'entrades publicades des del naixement d'aquest blog, dades que he representat en aquest gràfic:
Intentaré analitzar els trets més destacables. En primer lloc trobem una cert estabilitat durant els 4 primers anys. Però al 2007 hi ha una caiguda considerable, coincidint amb la meva incorporació a l'IOC. Sembla  que en lloc d'obrir-me a noves possibilitats i idees la feina diària m'hagués impedit fer res més. Això, però, arriba a nivells preocupants l'any 2009 amb una caiguda del  nombre de publicacions realment important. Aquesta caiguda del 2009 és paral·lela a la caiguda en el nombre d'articles en el lloc germà cataLaTeX on en tot l'any només hi vaig fer 8 articles, dels quals 3 foren escrits i publicats durant les vacances de nadal.

Quina conclusió n'hem de treure? Doncs que no ens hem de deixar ofuscar per la feina, que hem de treballar per viure però no viure per treballar. I que no hem de deixar que allò urgent ens impedeixi fer allò important. 

Propòsit pel 2010: recuperar els bons costums i seguir publicant entrades a la bitàcola i a cataLaTeX.

February 21 2010

7 anys

Al febrer del 2003 arrencava la marxa aquest blog. Tot i que havia fet proves una mica abans, el blog en sí, amb entrades amb sentit, començà al febrer de 2003 tal i com podeu veure en l'arxiu. Des del primer moment me'l gestiona blogger però vaig aprofitar la possibilitat que brindava de tenir-lo desat en el meu propi espai web. El que feia, doncs, era escriure els posts des de blogger i, quan els volia publicar, aquest enviava al meu espai web d'xtec els fitxers necessaris per FTP. Molt bé, la cosa ha durat 7 anys.

Ara bé, a causa d'un atac hacker, a xtec han decidit canviar el port a través del qual es fa FTP. Cap problema si utilitzes un client, com ara Filezilla, on només cal canviar el número de port. Però, què passa si qui ho fa és blogger? Doncs que com diuen a la seva pàgina d'ajuda ells només ho envien pel port 21. Conclusió: blogger no m'actualitzarà més el blog a Xtec.

La solució és la que veieu: me n'he anat, amb un sol clic, a blogspot, l'espai de blogs del propi blogger. He triat un nom lliure (no és que m'agradi massa, però m'és ben igual) i he traspassat el contingut del blog. Automàticament ha publicat una entrada que tenia retenida en esborrany i tot funciona perfectament.

Em preocupa aquesta "alegria" amb què xtec tracta la seva "clientela". Cada setmana rebo al meu correu un parell de publicacions oficials no demanades. Però encara és hora que rebi un missatget amb una mínima explicació i propostes de soluciona a aquest canvi en el FTP. Que no ho fa servir ningú? Que és per a frikis? M'és ben igual, crec que els usuaris d'xtec tenim dret a rebre de primera mà aquest tipus d'informació.

I com que crec que això és un símptoma d'alguna cosa més greu, ja estic pensant en com migrar cataLaTeX i On se colga el dimoni, que ara viuen a phobos.xtec.cat, a un altre servidor. Molt em temo que les ments pensants deuen estar tramant el desmantellament de phobos. I com acostumen a fer, no avisaran fins l'endemà, quan no funcioni i sigui impossible recuperar res. Vull estar preparat.

Si hi ha ningú que em segueixi, si us plau, que actualitzi els marcadors i canviï la font dels RSS.
Tags: tecnologia

February 20 2010

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.

February 08 2010

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

January 24 2010

Aplicacions d'AdobeAir

Ja sé perquè escric al blog o faig entrades a cataLàTeX: és per no oblidar-me de les coses que he fet, em serveix de recordatori. Estic segur que consulto jo més els meus propis articles de cataLàTeX i em descarrego els fitxers fonts que no pas el públic en general. Però em va molt bé.

Ho dic perquè avui m'he volgut reinstal·lar l'AdobeAir al netbook i no em recordava de com ho havia fet. He hagut de tornar a començar des del principi per fer-ho. Així que, per a posteriors instal·lacions, m'ho apunto aquí.

AdobeAir és una mena de programa de base, tipus Java, sobre el qual els programadors poden dissenyar-hi aplicacions multiplataforma enriquides, amb força potència. És un producte gratuït que es pot descarregar de la web i, en el cas de Linux, consisteix en un instal·lador:
wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/adobeAIRInstaller.bin
li donem permisos d'execució
sudo chmod +x AdobeAIRInstaller.bin
i ja procedim a la instal·lació:
sudo ./AdobeAIRInstaller.bin

Molt bé, i ara què? Doncs ara podrem instal·lar aplicacions que corren sobre l'Air. En concret en tinc dues de les que estic força satisfet:
  • TweetDeck és el meu client d'escriptori de tweeter. Es descarrega de la web l'instal·lador i l'AdobeAir s'encarrega d'instal·lar-lo i fer-lo córrer. És molt ràpid, actualitza ràpidament els tuits, permet veure en una sola pantalla molt configurable i en diferents columnes tots els tuits, les mencions, els grups, les llistes, els missatges directes, etc. Molt útil i agradable d'usar, permet carregar imatges, escurça urls automàticament, una joia, vaja.
  • Doit.im és un gestor de tasques, de GTD (getting things done). Per sobreviure a les mil i una coses que he de fer buscava un gestor a la xarxa al que em pogués connectar des de qualsevol màquina des d'on treballi. Remember the milk semblava una bona solució, però va estar donant problemes d'accés durant una sèrie de dies en què el necessitava i vaig cercar una alternativa. Doit.im corre sobre Air i se sincronitza amb un servidor remot de manera que les tasques que creo en una màquina les puc recuperar des d'una altra on també hi tinc el programet; a més se sincronitza amb el calendari de google i me'nvia cada dia un correu amb les feines que m'esperen (quina alegria :-(). No és res de l'altre món, però de moment no peta i fa el fet.

Tags: tecnologia

July 17 2009

Necessito unes vacances

Avui he estat llegint l'article Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation a la revista eLearningpapers i m'he adonat que necessito unes vacances mentals. L'article tracta sobre una experiència en una universitat alemanys utilitzants eines web 2.0 per fer l'aprenentatge.

Tot gira al voltant d'un wiki on professorat i estudiants centralitzen les seves intervencions. En aquest wiki, a més, hi queden reflectides, a través d'alimentacions RSS, les reflexions dels estudiants en els seus blogs d'aprenentatge, les aportacions que fan a la biblioteca a través de les cites bibliogràfiques de citeUlike i, finalment, les novetats sobre el tema recollides també per RSS de revistes i altres fonts. En conjunt es crea un PLE, és a dir un Entorn personal d'aprenentatge. Força interessant tot plegat.

La idea és que els entorns d'ensenyament aprenentatge actuals queden masa tancats, encotillats per dir-ho d'alguna manera, i aquestes noves eines obren l'aprenentatge a l'exterior i faciliten l'entrada i sortida d'informació i coneixement.

Però a mi aquest PLE m'ha recordat un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge que em vaig fer cap a l'any 2001 o 2002 i que encara podeu descarregar de la meva web (no llenço res jo) i que consistia en una sèrie de pàgines web estàtiques, creades a mà, amb enllaços a un fòrum extern comercial i gratuït. La interactivitat consistia en les intervencions als fòrums i en el que els estudiants m'enviaven per email i que jo ho penjava per FTP. Els resultats eren força bons, tot i que a un cost d'hores actualment inassumible. Però feia el fet. Ara que, ja podeu imaginar-vos el que vaig sentir en veure Moodle funcionant.

Però, clar, Moodle a la vista d'aquests PLE pot semblar dirigista, tancat, antiquat, poc 2.0 vaja. Jo no ho crec i us diré per què: ni aquest supermegawiki 2.0 ni Moodle ni PLEs. L'aprenentage es donarà en el moment en què tinguem uns estudiants als que puguem engrescar en aprendre (i aquesta és la nostra feina). Faran wikis, faran comunitat a citeulike o respondran un qüestionari de V/F, però si no som capaços de motivar-los amb activitats interessants i de qualitat ja podem plegar. Avui he estat veient alguns exemples de "webquests" i la veritat, no es diferenciaven en res a allò que s'ha fet sempre, això sí, amb enllaços a pàgines web. No és això, no ha de ser això.

No és la tecnologia, senyors, és l'educació (it's education, stupid!).

[Ho veieu com necessito unes vacances?]

July 13 2009

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

July 01 2009

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:
  • Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
  • Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
  • Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.
Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.

June 28 2009

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:
  • metadades al document (títol, autor, data).
  • notes al peu, taules i llistes de definició.
  • superíndexs, subíndexs i tatxadures.
  • codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  • Markdown dins de blocs d'HTML.
  • millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
  • i d'altres
Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.
Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

May 23 2009

Twitter

Els seguidors habituals d'aquest blog (si és que n'hi ha més d'un) haureu notat una notable davallada pel que fa a la freqüència d'entrades que hi faig. La causa principal és la poca disponibilitat de temps que em deixa la feina i que m'impedeix continuar amb les meves recerques a LaTeX (també ha baixat força la freqüència de publicació d'articles a cataLaTeX) i en altres àmbits educatius i tecnològics.

En canvi, i de manera inversa, he començat a publicar més a twitter, a fer microbloging. Des que al juny de 2007 en Xavier Belanche em presentà twitter he passat per diferents fases d'amor i odi. Primer va ser una joguina d'uns dies que quasi bé vaig abandonar de seguida. Després vaig entrar a Plurk, amb una imatge molt més potent basada en una línia de temps i amb més prestacions, fins i tot vaig traduir algunes cadenes de Plurk al català. Però després també me'n vaig cansar i darrerament he tornat a twitter, on ara sí, escric els meus 140 caràcters com a mínim un cop al dia.

La clau d'aquest retorn ha estat trobar les persones adients a qui seguir. Ara mateix en segueixo 31 i encara puc anar-los seguint prou bé, n'hi ha de molt prolífics, n'hi ha de més reservats però a tots dóna gust seguir. M'hi sento força identificat i comparteixo amb ells alegries, tristeses, debats, idees, música, enllaços,... Alhora tinc 162 seguidors, alguns dels quals són d'aquelles empreses d'spam que no saps per què et segueixen si mai treuran un duro de tu, i d'altres són bones persones que alguna cosa deuen trobar en les meves entrades, pobrets. Mai no ho sabrem.

La pàgina web de twitter és molt senzilla i les possibilitats són limitades, per això hi ha programes que faciliten el seguiment i la lectura d'entrades, de tweets. Després de molt donar-hi voltes i buscar em sembla que he trobat el que m'esqueia. És TweetDeck, un programet que funciona amb Adobe Air i que em presenta la llista de missatges de la gent a qui segueixo, els missatges on em responen (fins i tot veig els de les persones a qui no segueixo), una columna on veure els missatges d'usuaris que puc reunir en grups (p.ex: moodle, amb els twits de @moodle, @moodler, @moodleshare, @ptrkmkl, etc) i, finalment, una darrera columna on puc veure el perfil d'algun usuari, editar integrants d'un grup, etc. La gestió és molt senzilla perquè fent clic sobre la icona d'un usuari s'accedeix a una pila de funcions: contestar-li, reenviar un tweet, afegir-lo a la llista per seguir, etc.

Twitter és la manera que he trobat per continuar en contacte amb gent amb qui hi estic de gust parlant de coses que m'agraden en el poquet temps que la feina tan absorbent que tinc em deixa. Així que followers d'aquest blog, jo seguiré, però serà més fàcil que em trobeu a can twitter.

A sobre, acabo d'aconseguir un netbook Aceraspireone que podré dur a sobre tot lo sant dia i, wifi que trobi, wifi a la que em connecto per tweetejar :-)

May 04 2009

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:
Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

April 19 2009

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Com que estic preparant un "bolo" sobre xarxes socials m'estic mirant algunes webs que em semblen interessants i he trobat aquesta entrada del Blog by Carol que m'he entretingut en traduir i adaptar. No és res definitiu, només 50 cosetes que val la pena de saber.

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Per començar

1.- Creeu-vos un compte i comenceu fent una cerca al mateix Twitter per veure què hi ha sobre el vostre nom, el de la vostra escola/institut/centre d'adults/facultat i sobre paraules relacionades amb el vostre entorn. Abans de res, llegiu.

2.- Afegiu la vostra imatge. A la gent ens agrada veure una cara. El tipus d'imatge és cosa vostra, hi ha força diversitat de parers en aquest punt.

3.- No escriviu només sobre vosaltres, parleu als altres dels seus interessos també.

4.- Doneu a conèixer coses interessants que feu a l'aula, siguin les que siguin.

5.- Compartiu enllaços a coses interessants del vostre centre o comunitat.

6.- No us limiteu a demanar sempre disculpes i sigueu útil.

7.- No estigueu sempre parlant del mateix tema. Els vostres fans (aka la mare) ho agrairan. I de passada arribarà també a la resta..

8.- Promocioneu les històries dels vostres estudiants, però sigueu curosos amb l'anonimat, especialment amb els menors.

9.- Sigueu humà.

10.- Parleu també de temes que no tinguin a veure amb l'educació: hi ha vida més enllà de l'escola!


Idees sobre què parlar

11.- En lloc de respondre la pregunta "Què estàs fent?", responeu a "En què t'estàs fixant?"

12.- Tingueu més d'un corresponsal al vostre centre o institució. Les persones abandonen, fan vacances. Val la pena tenir varietat.

13.- Quan parleu d'una entrada de blog, feu una pregunta o expliqueu el que vindrà després. No us limiteu a llistar enllaços.

14.- Feu preguntes. Twitter és genial per obtenir opinions.

15.- Seguiu gent interessant. Si trobeu algú que parla de coses interessants, mireu a qui segueix i seguiu-los.

16.- Parleu sobre les coses dels altres. Us farà humans.

17.- Però quan parleu de les vostres coses, doneu-li utilitat. Doneu consells, enllaceu a entrades de blogs, imatges, etc.

18.- Compartiu la cara humana de la vostra institució. Si us molesteu en parlar vol dir que creieu que els medis socials són valuosos per a les connexions entre humans. Adreceu a imatges o altres coses humanes.

19.- No us doneu massa publicitat.

20.- O, si ho feu, mireu d'equilibrar-ho amb la dels altres.

Algunes coses per no acabar boig

21.- No heu de llegir totes les entrades. Algunes persones en segueixen centenars i no poden llegir-les totes.

22.- No heu de respondre a cada entrada @ que us adrecin (mireu de respondre'n alguna, però no us sentiu massa culpable).

23.- Utilitzeu els missatges directes per a converses d'un a un només si penseu que la conversa no té interès per a ningú més.

24.- Utilitzeu les cerques de twitter per assegurar-vos que sabeu si algú està parlant de vosaltres. Si hi veieu sentit, participeu-hi.

25.- Els clients externs, com ara Tweetdeck o Seesmic Desktop, faciliten la gestió de Twitter. Per a Firefox hi ha força extensions, com ara TwitterFox.

26.- Si hi escriviu tot el dia no sereu gaire popular entre els companys o els caps.

27.- Si hi escriviu tot el dia els vostres estudiants us faran arribar els seu disgust.

28.- Apreneu ràpidament a utilitzar les eines escurçadores d'URLs, com ara TinyURL, Tiny cc o altres semblants. Us ajudarà a tenir les entrades endreçades.

29.- Si algú diu que esteu usant Twitter malament, oblideu-ho. És una comunitat oberta. Si no els agrada el que feu, que deixi de seguir-vos.

30.- Una bona manera de construir comunitat és comentar o re-enviar les entrades dels altres.

Coses negatives que us en diran

31.- Twitter ocupa temps.

32.- Twitter us resta temps de docència.

33.- Sense cap objectiu, només és escriure per escriure.

34.- Hi ha altres maneres de fer el mateix.

35.- No pot reemplaçar el cara a cara.

36.- Twitter és ple de bugs i no està preparat per a l'educació.

37.- Twitter és per a friquis, no per a mestres.

38.- Twitter només arriba a uns quants milions de persones.

39.- Twitter no substitueix el correu electrònic.

40.- Twitter dóna peu a més crítiques i queixes sobre l'escola.

Coses positives que podeu respondre

41.- Twitter ens ajuda a organitzar instantàniament grans trobades informals.

42.- Twitter funciona molt bé com a enquesta d'opinió.

43.- Twitter pot ajudar a dirigir l'atenció de l'estudiant a les coses importants.

44.- Twitter a l'aula pot ajudar a construir un canal comunicatiu instantani.

45.- Sovint Twitter dóna les notícies més de pressa que altres fonts.

46.- Twitter dóna a les institucions una ullada sobre el que pot fer per elles l'estatus de la missatgeria.

47.- Twitter ajunta les grans ments i dóna a tothom oportunitats diàries d'aprendre (si ho busqueu o si seguiu la gent adient)

48.- Twitter dóna un fòrum als vostres crítics, però això us permetrà conèixe'ls.

49.- Twitter ajuda al desenvolupament dels equips i a trobar altres mestres.

50.- Twitter pot augmentar les relacions amb els estudiants o amb els seus pares.

March 28 2009

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:
  1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
  2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
  3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:



El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

March 21 2009

Zotero a la xarxa

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensió de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bitàcola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creació de bibliografies amb Zotero.



Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. És a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. És la nova manera d'estudiar, de tractar les pàgines web visitades com a pàgines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogràfiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col·leccions pròpies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versió 1.5 beta. En aquesta versió hi ha la possibilitat d'exportar les dades pròpies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol màquina des d'on estiguem treballant.

A més, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col·lecció (podeu visitar la meva col·lecció fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col·leccions i, encara més, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col·leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats només cal:
  1. tenir instal·lada la versió 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara està basada en Dokuwiki, sí, el mateix Dokuwiki que fa córrer On se colga el dimoni).
  2. crear-se un compte a zotero.org. És gratuït i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col·lecció.
  3. com que moltes col·leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratuït ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informació bibliogràfica que mantrindrà zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la pàgina d'ajuda de zotero.
Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldrà ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem pàgines i documents interessants només cal que els anem afegint a la nostra col·lecció i comentant amb zotero. És la nova manera d'estudiar a i amb la web.

March 07 2009

OpenOffice i els llenguatges de marques


Fart d'esperar m'he actualitzat l'OpenOffice de l'Ubuntu a la versió 3.0. Sense encomanar-me ni al FSM ni al dimoni (vull dir que no vaig fer còpia de seguretat de res) vaig fer una cerca per la xarxa per trobar una mica d'ajuda i, en fecte a la primera la vaig trobar:

1.- editem amb l'editor de text gedit el fitxer on ubuntu va a buscar les actualitzacions:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

2.- al final del fitxer hi afegim aquesta adreça:

#Openoffice
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3.- desem el fitxer.

4.- ara actualitzem i s'instal·larà la nova versió:

$ sudo apt-get update && sudo aptitude upgrade

5.- ja està: quan obrim OO.org apareixerà la nova versió 3.0.

En l'antiga versió hi tenia instal·lades un parell d'extensions que he hagut de reinstal·lar (Eines -> extensions -> Afegeix i cercar-les per l'ordinador):
Es tracta d'una extensió una mica antiga, que no ha tingut massa manteniment probablement perquè el que feia ho segueix fent i bé. I què fa? Doncs ens permet transformar un document odt en un txt però canviant els estils o el format en marques. Per exemple, un paràgraf que a l'odt està formatat com a Encapçalament 1 en el resultat li poso davant i darrera ===== que, en acabat, dokuwiki interpretarà com a Encapçalament 1 i així ens el mostarà a la web.



La sintaxi dokuwiki és molt senzilla, no hi ha massa marques, però els resultats són excel·lents. Podeu veure la pàgina referida a sintaxi en la web del projecte i comparar marques d'entrada i resultat obtingut: impresionant.

Penso que hagués estat una bona solució per ambdues parts mirar d'integrar el dokuwiki com a wiki de Moodle. No tinc ni idea de la compexitat tècnica, però crec que si hagués funcionat hi hauríem sortit guanyant força.

February 21 2009

La fal·làcia de l'autisme de Moodle

Ja ho he sentit a dir algun altre cop, però aprofito que havia de respondre un missatge per intentar desmuntar la fal·làcia de l'autisme de Moodle. Quina és? Doncs la que diu que Moodle no afavoreix l'intercanvi d'experiències i/o materials entre els seus usuaris. Que abans era molt més fàcil compartir que no pas ara, on tot queda tancat darrera la pantalla d'identificació de Moodle. Anem a pams:

Punt número u: partim del supòsit que abans de l'aparició de Moodle el professorat compartia obertament els seus productes. Comprovem-ho amb un senzill experiment. Cerquem “lesson plan” a Google i trobem aproximadament 32.300.000 entrades. Busquem “programacions d'aula” i en trobem 12.000, d'entre les 10 primeres de les quals ja n'hi ha un parell pertanyents a editorials de llibres de text.

Conclusió? En el nostre país no hi ha costum de compartir el treball del professorat. El nostre contracte és per docència, no per creació de materials i, tot i que molts profes en fan i de molt bons, no surten de la seva aula. Sembla que algunes persones somien en un passat inexistent en què tothom, en una mena de catarsi hippy, compartia tot allò que feia.

Però mai no ha estat així. A casa nostra som de tenir les coses tancades a pany i clau per diverses raons: por a la crítica, inseguretat, manca d'autoestima, poca tradició de compartir, individualisme, por als aprofitats,... Recordo quan feia ensenyament presencial i preparàvem apunts en paper (encara en podeu trobar una mostra a la meva web fent clic aquí) en què venia a l'escola una professora de centres penitenciaris a recollir una còpia del dossier de l'estudiant que elaboràvem. Adduïa que tenia molta feina i poc temps per preparar materials (es veu que nosaltres en teníem poca de feina o molt temps) i que els nostres materials eren molt bons. Jo, de bona fe, l'hi donava, però una companya meva que al principi també ho feia, aviat s'adonà que, a canvi, no rebíem mai res, no hi havia res a compartir i la relació era desigual. En lloc d'una simbiosi es decantava cap al parasitisme. I no n'hi donà cap més de dossier, una postura molt legítima.

Punt número dos: moltes vegades els que recriminen a Moodle el seu tancament no coneixen o no formen part de la comunitat moodler. La comunitat catalana de Moodle s'articula al voltant del curs Moodle en català de moodle.org. Aquí sí que hi ha un lloc específic on posar en comú còpies de seguretat de cursos i fitxers d'exportació d'activitats, és el wiki anomenat Mercat de cursos i activitats. Crec que és la manera ideal de fer-ho: un wiki on les persones que volen compartir el seu treball escriuen un enllaç al lloc des d'on descarregar/veure el recurs i una petita descripció del que s'hi pot trobar. Així, qui està interessat va al lloc adient a buscar el que li interessa i en el Mercat només hi ha l'enllaç.

Un d'aquests llocs és, ja ho sabeu, la meva web. Allà s'hi poden trobar des del glossari de llenguatge TeX fins a la còpia de seguretat d'un curs sencer sobre el programa d'autoria de codi lliure eXelearning.

Hi ha altres llocs des d'on descarregar recursos i materials, un dels més grans és, sens dubte, l'OpenLearn learning space de la Open University anglesa des d'on es poden descarregar en diferents formats moodle-compatibles, una infinitud de materials i bastir-hi a sobre els cursos que desitgem. Convido als que diuen que Moodle és tancat a que cerquin quantes universitats, no sols catalanes, també espanyoles, fan una cosa semblant amb els seus materials que, des de fa tants i tants anys, deuen elaborar els seus professors.

I punt número 3: hi ha qui diu que la mateixa estructura tancada de Moodle, que demana una clau per entrar-hi, facilita encara més el tancament de cursos i activitats. Que hi ha formats més oberts, com ara els wikis, que afavoreixen molt més la compartició de materials. Un nou experiment per demostrar la fal·làcia de l'asserció: Moin-moin és un wiki que corre sobre python, el no-va-més del codi lliure i la circulació del coneixement sense traves. Doncs bé, us convido a visitar aquest wiki basat en Moin-moin. Divertit, oi?

Ja ho veieu: no és l'eina, és l'amo de l'eina qui decideix què queda obert i què queda tancat. I és molt legítim, cadascú a casa seva és l'amo i senyor, o la senyora i majora, i fa el que vol i decideix què mostrar i a qui (un expressió que empro cada cop que parlo de les vistes a Mahara, m'encanta).

Per tant, crec que he desmuntat la fal·làcia sobre l'autisme de Moodle i he traspassat la responsabilitat a qui realment la té: la persona que no obre les portes. Queixem-nos d'ella, però no matem al missatger, deixem que moodle segueixi fent la seva feina, que la fa molt bé.
Older posts are this way If this message doesn't go away, click anywhere on the page to continue loading posts.
Could not load more posts
Maybe Soup is currently being updated? I'll try again automatically in a few seconds...
Just a second, loading more posts...
You've reached the end.

Don't be the product, buy the product!

Schweinderl