Tumblelog by Soup.io
Newer posts are loading.
You are at the newest post.
Click here to check if anything new just came in.

October 24 2013

‹«±ãÚrG«

CoursePacker és una aplicació web http://www.coursepacker.org/ on podem carregar una sèrie de fitxers de text de diferents tipus (html, pdf, odt, txt, doc, docx i rdf), etiquetar-los, dir el tipus de llicència que tenen (usualment variants de les CC), ordenar-los per capítols i seccions i, finalment empaquetar-los (d'aquí el nom)  i previsualitzar-los. Veurem  que s'ha generat un document únic

October 28 2012

Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives. M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog

May 14 2012

Open badges

Una de les coses que més m'empipa quan faig formació presencial de professorat és aquell que arriba tard a la sessió i la seva única obsessió és signar a la llista d'assistència. La raó no és difícil d'endevinar: vol el certificat segons el qual ha fet no-sé-quantes hores per presentar-lo, més endavant, a algun concurs de mèrits, de trasllats o de qualsevol altra cosa on la formació sigui un

October 02 2011

L'especialització del professorat

Acabo de llegir l'article Los profesores que no existen que tracta sobre com el professorat dels instituts de la comunitat de Madrid ha de impartir assignatures d'especialitats que no són la seva. La causa són les retallades de professorat i l'augment d'hores lectives imposades per la consejera del ram, seguint les ordres del seu govern, i que no són més que el tast del que se'ns acosta. Al

August 30 2011

Un llarg viatge en l'educació de persones adultes

Arran de la meva visita llampec al IEDA de Sevilla aquest febrer passat l'Aníbal de la Torre en va encarregar la redacció d'un article sobre formació d'adults a distancia. Així que aprofitant que al març va fer 30 anys de professió vaig redactar-lo i ara, finalment, ha estat publicat en la secció En clave personal del nº 72 de la revista digital Andalucía Educativa sota el títol de Un largo viaje

April 27 2011

El propòsit de l'educació (segons jo)

Continuació de l'entrada Quin és el propòsit de l'educació? El meu tuit quan vaig veure la pregunta va ser aquest: El propósito de la educación es el mismo que el del juego: crear simulaciones para después poder responder acertadamente #purposedES. Ara que tinc temps i espai vull explicar-me una mica millor. Per afició i per formació tinc un punt de vista de biòleg amb el qual analitzo i

March 13 2011

es mejor el libro de papel. no hay nada como comprar y leer un libro de papel.

No vull comentar la notícia de La Vanguàrdia Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital perquè ja ho ha fet en Jordi Adell al seu blog al post Libros de texto digitales, la opinión de los alumnos. El que vull és comentar els comentaris a la notícia en el propi diari, un dels quals dóna títol a aquest post (quina joia!). Em sembla

March 12 2011

quin és el propòsit de l'educació?

purpos/ed és un moviment ciutadà [darrere del qual no hi ha institucions, associacions, partits ni governs, només persones] que pretén generar un entorn de debat per promoure el canvi en els sistemes educatius partint d'una senzilla i inofensiva pregunta: quin és el propòsit de l'educació? Aquest projecte sorgeix en el Regne Unit a iniciativa d'en Doug Belshaw i de l'Andy Stewart. A Espanya

October 09 2010

L'avaluació contínua punitiva

L'altre dia en @jrfern feia un RT d'un aforisme d'en @alfonsoem (Alfonso de Cala)  on, en un joc de paraules força divertit deia: Teorema de Von Zitoh: cualquier decision sin una explicacion, termina siendo mal interpretada. Jo vaig afegir-hi: CorolarioDeJQ: Y aún con explicación. 

I és que malgrat que un intenti transmetre les seves idees ben explicades i fonamentades,  moltes vegades són percebudes com a imposicions burocràtiques que poden ser tergiversades, malinterpretades o, fins i tot, vistes com a resultat d'una voluntad malèvola que només busca excuses per donar feina al professorat.

Un exemple de malinterpretació? El concepte d'avaluació contínua punitiva que entronca amb un altre del que ja vaig parlar fa un temps: l'avaluació punitiva.

Partim de la base que l'avaluació ha de ser contínua, que com a profes hem de fer un seguiment del procés d'aprenentatge de l'estudiant i, si no va com hauria d'anar, proporcionar les indicacions per redreçar-lo. És cert que és molt difícil fer això cada dia, tot i que mentalment n'anem prenent nota. Per això establim uns punts del calendari on concretar-ho: l'estudiant lliura el resultat del seu treball, en fa una valoració i el professorat una altra. Com a conseqüència es dóna una retroacció, uns missatges d'alè i/o una proposta de millora, si fos el cas. L'estudiant revisa el seu treball a la llum de les noves indicacions i pot tornar a lliurar aquest treball que, finalment, és qualificat. I així una vegada rere l'altra. Senzill, oi?

Bé, senzill si combreguem amb aquest concepte d'avalaució com a revisió per partida doble (estudiant i professor) amb voluntad de millorar l'aprenentatge.

Però, què passa si som partidaris de l'avaluació punitiva? Recordem que en aquest cas l'únic que hem de fer és qualificar el treball sense possibilitat d'esmena. És allò de l'Ah! Se siente! Si ens veiem obligats/abocats a fer avaluació contínua, el que farem és traduir l'examen final a microexàmens, tants com punts d'avaluació contínua s'hagin establert, però amb la mateixa filosofia. No hi ha retroacció o aquesta es limita a dir He rebut el teu treball, espera a què publiqui les solucions. Però en cap cas hauríem de fer propostes de millora perquè els partidaris de l'avaluació punitiva pensen que els responsables que l'aprenentatge no s'hagi produït com ells esperaven és sempre l'estudiant, aquest ésser mesquí, que només fuig de la feina i se les empesca totes per aprovar amb el mínim esforç, copiant el treball d'altres si cal.

Si som partidaris de l'avaluació punitiva, arxivarem missatges com aquest:
He fet l'exercici  per primera vegada, he tret de nota un tres, li he escrit al professor un missatge perquè hem deixi repetir l'activitat perquè encara queden 12 dies per dur a termini les activitats i hem diu que aixo no és possible.

M'he desanimat molt, perquè no puc repetir l'activitat tots estem aprenent, perquè no hem dona unaltre oportunitat?

September 12 2010

¿Llibres de text? No, revistes de text

La meva relació amb els llibres de text no ha estat mai bona. Només vaig poder heretar del meu germà 3 anys més gran els de Primària, però ni els de Batxillerat elemental ni els del superior no em van servir perquè jo ja vaig ser del "Pla del 64", sí, aquell de les Matemàtiques "modernes" (algun dia n'he de parlar, s'ho prometo).

Amb els llibres de text dels meus fills ha passat una cosa similar, però encara més exagerada: es porten 2 anys i per a la petita cada any hem hagut de comprar llibres nous. I no perquè canviessin de pla d'estudis, canviava l'editorial, o l'edició o jo-què-sé. Els resultat, tanmateix, ha estat una despesa anual d'uns 200€ que, sincerament, crec que ens haguéssim pogut estalviar.

Ara ens trobem a casa amb una gran acumulació de llibres de text que hem de treure'ns de sobre. La pregunta, però, és què en fem. A la meva filla,  ben educada com la tenim, li reca de llençar-los i busca una solució alternativa: donar-los. D'acord, però a qui? qui vol uns llibres de la ESO de fa 3 anys? Alguna onegé recollia material escolar per enviar-lo a països pobres, però el que no accepten en cap cas són llibres català (s'ha perdut molt el català fora d'aquí). Bé, doncs potser alguna biblioteca. Em parlava l'altre dia en @xbelanch sobre què fer dels llibres sobre tecnologia i la impossibilitat de donar-los a una biblioteca pública. Es veu que la política de la casa els ho impedeix i ja tenen preparat un paperet amb adreces de biblioteques de centres socials,  d'avis  o penitenciaris que sí n'accepten. No farem cap brometa sobre el tema, però n'hi ha per pensar-hi. La solució que ha trobat, lògicament, és la que proposa en el seu post Liberando.

Tornem als llibres de text. No es poden guardar perquè caduquen. No es poden donar perquè ningú no els vol. La única manera de desfer-nos-en és llençar-los al contenidor del paper.

Igual que les revistes. Molt ben presentades, però amb data de caducitat. En guardem ben poques de revistes, si de cas algun número que ens va agradar especialment. Doncs amb els llibres de text el mateix, no són llibres en el sentit clàssic del terme  perquè un llibre no caduca, es guarda, es presta, es reaprofita, es torna a llegir tantes vegades com es vol.

Per tant, prou de parlar de llibres de text, parlem de revistes de text i no ens doldrà llençar-les un cop hagi passat el curs acadèmic pel qual van ser impreses. 

July 11 2010

Llibres de text, materials d'estudi i altres herbes remeieres.

L'Aníbal de la Torre fa un excel·lent anàlisi sobre el previsible futur dels llibres de text en el context actual d'Escola 2.0 en el seu post La administración ante el libro de texto digital . Poca cosa a afegir-hi, és impecable, només vull aprofitar l'avinentesa d'aquest post per recollir idees soltes que tinc al cap i d'altres que he anat escoltant en converses aquests dies a la Conferència PLE.

La situació a Catalunya és aquesta:
  • Crec que s'ha pres una decisió massa ràpida i poc meditada que ha estat tirar pel dret i emprendre el projecte 1x1 peti qui peti. Aprofitant la massa crítica de professorat innovador i a favor de la idea, s'ha volgut fer una fugida endavant amb el desig d'arrossegar amb aquesta empenta als més reticents. Però ningú no està segur que segueixin, si més no al mateix ritme.
  • Catalunya és la única comunitat on els pares paguen la meitat de l'ordinador (150€) i als polítics, a un parell de mesos d'unes eleccions, els fa por que al setembre aquests "clients" es queixin si la cosa no funciona. Per tant han d'assegurar sigui com sigui que res no fallarà.
  • Des del propi Departament s'estava treballant per preparar la infraestructura que donés servei a un projecte com l'1x1. Hi havia plans per dimensionar el servei àgora de manera que els centres disposessin del seu moodle per a tots els estudiants. Quan arribés al límit de capacitat ja hi havia un pla B per contactar més espai al núvol. Per tant, res s'interposava en el camí de sortida.
  • Per altra banda en el nostre país s'ha apostat per un model de llibre de text electrònic que, si cal, es paga entre tots. Sembla que si un profe el primer dia de curs no té un llibre a les mans (o a la pantalla) el món s'enfonsa. Em recorda un episodi dels Simpson en què en Bart amaga el llibre solucionari dels profes i l'escola s'enfonsa: ningú sap les solucions ni als càlculs ni a les preguntes més bàsiques. I és cert que hi ha un tipus de professorat que perquè canvia freqüentment de plaça o, perquè no s'ha preocupat massa per la feina, necessita aquesta bastida per poder fer la seva feina. No és el meu cas en què, com que mai no han existit materials prou adients per a formació d'adults, me'ls he hagut d'anar fent i refent any rere any. I no ha passat res.
  • Les editorials estan fent esprints de producció i comercialització dels seus productes. N'hi ha de tota mena: des del llibre de text que no és altra cosa que un PDF+Flaix del llibre en paper fins a productes un xic més dignes. Però tots en la seva pròpia plataforma. Caldrà entrar una per una per accedir al llibre de torn, a no ser que el centre, enllaminit per una substanciosa oferta, es quedi tot el paquet de llibres de la mateixa editorial. A més, l'administració dóna diners (em sembla que són 30€/any) per ajuda a llibres electrònics i algunes editorials ja estan fent "packs" de Tot a 30. Alguns centres agafen 2 packs d'aquests i tenen així tots els llibres de 2 editorials per "només" 30€. I per gestionar-ho tenim un programa de targeta-moneder que costarà entre 3 i 4M€ a les malmeses arques de l'administració. La de coses interessants que es podrien fer amb aquests diners!
  • I ara és on entra la por i el dubte al polític: què passarà si a l'inici del curs 2010-11 es col·lapsa l'accés a àgora? I si no es pot accedir als materials? Solució: parem àgora, donem diners per a què els centres marxin a hostings comercials (aprofitant la beneïda autonomia de centre) i que els nens que marxen deixin els llibres en paper "per un si de cas". Sobretot: que no sortim als diaris. Penós.
Preguntes:

Calen tants llibres de text en un moment on a la xarxa hi ha cada cop més continguts ? (sí, d'acord, s'han de triar, hi ha molta morralla també, com n'hi ha entre els llibres en paper). Com a pare he hagut de pagar (aprox 200€/any) en llibres que a final de curs he comprovat que, en alguns casos, ni s'havien obert. Tampoc s'havien aprofitat: els meus fills es porten 2 anys i sempre hem hagut de comprar llibres nous. Tant ha canviat tot com per haver de fer un llibre nou cada any?

Per què no s'han tingut en compte els protagonistes reals d'aquest procés? Vull dir profes i nens. Sembla que estem parlant de mercaderies, diners i tractes comercials quan en realitat estem parlant d'educació. El que (i el com) aprenen  ara els nens i joves és important de cara al que passarà d'aquí a uns vint anys. Si els donem tot fet, mastegat, on ells no tenen altre protagonisme que seguir el camí traçat, això els marcarà personalment i laboralment. He llegit no sé on que l'escola té una estructura rígida i molt jerarquitzada per preparar els estudiants cap a la feina de la fábrica. Però és que ara ja no n'hi ha de fàbriques, el món laboral ha canviat moltíssim i encara canviarà més. Quin sentit té fer ciutadans sense inciativa en un món on, per sobreviure, se'n necessita?.

Per això penso que s'ha deixat escapar una oportunitat històrica consistent en aprofitar el gran potencial de materials, experiències, activitats i seqüències didàctiques que una bona part del professorat ha anat preparant durant aquests darrers temps i potenciar-ho. Donar suport i recolzar aquesta feina, que moltes vegades és a més a més de la docència directa, de manera que s'engresqués a fer-ne més, a publicar, sobretot. Però això s'ha perdut. Recorda una mica allò del despotisme il·lustrat: tot per a l'educació, però sense comptar amb el món de l'educació.

En eLearning els materials han tingut històricament un paper central. Semblava que sense materials no se'n podia fer d'eLearnign. Però va arribar el dia en què els grans van obrir, regalar, per dir-ho així, els seus materials. Per què? Perquè ara tothom coincideix que els materials per si sols no formen, no eduquen. Hi ha d'haver la interacció, la socialització, el contacte virtual per a què hi hagi aprenentatge. Un tema recurrent a la meva feina és la manca de materials. L'any passat vam fer un inventari sobre quins materials fèiem servir en el GES per a adults i quin valor els donàvem. Va resultar que amb poqueta cosa passem (tampoc els rebutjo uns bons materials, jo) però el que es veia més necessari era tenir una bona metologia, unes seqüències d'ensenyament- aprenentatge on inserir, quan calgués, aquests materials.

Per això crec que, en el nostre cas del GES en eLearning, uns materials elaborats pel propi professorat, flexibles, que permetin modificacions ràpides, però que tinguin un molt bon format i qualitat, poden ajudar a què la seqüència didàctica que impulsa cada curs permeti assolir els objectius.

July 08 2010

PLE Conference BCN 2010 (1)

Avui ha estat el primer dia de la Conferència 2010 sobre els PLE: Personal Learning Environtments (Entorns Personals d'Aprenentatge). Si algú, a aquestes alçades, encara no en sap res de PLEs, podrà trobar les millors definicions i aclariments sobre PLEs a la web e-aprendizaje del mestre David Alvarez.

Bé, la conferència ha començat precisament al revés, amb una un-conference, perfectament guiada i portada pel duet Alec Couros & Graham Attwell. A la Moodlemoot de Bcn (2008) vam provar de fer-ne una, però res a veure amb el que hem vist aquest matí: una pluja d'idees procedents dels propis participants que han omplert de sobres el temps assignat. Entre l'anglès i l'espessor dels temes se'm feia difícil de seguir en directe i obria la gana de fer-ho amb calma i tranquil·litat.

Després he seguit una presentació en castellà de diferents experiències. M'han agradat totes, la del Dept. de Justícia de gencat que m'ha sorprès, la d'en Fernando Santamaria,@lernys, que m'ha agradat força, i la ràpida d'Anhoia Ezeiza, @ainhoaeus, i de Juan José Calderon Amador, @eraser, amb conclusions sorprenents (per a alguns): no tratamos los estudiantes como personas, solo como estudiantes . No estamos cambiando nada.

Després del cafè he anat a la presentació que no volia: m'he equivocat de sala i he escoltat una comparació teòrica entre els eportafolis i la teoria de l'evolució d'en Darwin.

Com sempre les estones de cafè i dinar són les més interessants. He aprofitat per xerrar pels descosits sobre la situació educativa actual.

Després de dinar, speakers corner amb opinions obertes dels participants i, en acabat, presentació de l'aplicatiu #talkingabout, una eina que permet pujar vídeos, comentar-los, etiquetar-los, votar-los i crear opinió. Molt interessant.

Espero que la sessió de demà sigui tant interessant com la d'avui. aquesta PLE Conference és un cau d'idees totes interessants que hauré d'anar paint amb una mica més de temps. a més, una oportunitat de desvirtualitzar una pila de gent interessant a la que segueixo.

June 30 2010

4a jornada IOC + Innovem

 Per a Mi, que per a mi tampoc l'hagués fet. I pel Xavi, que s'ho mereix tot.

Enguany m'havia fet el propòsit de no fer cap comentari sobre les jornades Innovem (aka IOC+formació d'adults) però veient que ho he fet altres anys, ara no quedaré malament amb mi mateix. Tot i això, i per economia de paraules,  només parlaré del que m'ha impressionat.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-alcalde de Mataró i ex-ministre del govern de Felipe González, en Joan Majó. Ens va venir a dir que la crisi a España no és la crisi financera que hi ha a la resta del món, que la d'aquí és la del totxo i que s'han construÍt vivendes per a 8 anys, que no es vendran, vaja. La conclusió és que la recuperació no ha de passar per restituir els llocs de treball a la construcció sinó a crear-los en altres sectors: cal inventar-se com a un milió i mig de llocs de treball nous, que mai no han exisitit. No sé si ens en sortirem.

Em va impressionar el que va dir l'Emilio Iguaz, el Director general de Educación permanente y FP d'Andalusia. Un discurs molt lògic i ben estructurat defensant l'ensenyament públic, dedicant recursos a l'educació d'adults, a fer materials sobre la plataforma Moodle i a  compartir-los amb qui vulgui descarregar-se'ls. En fi, un discurs clarament d'esquerres quan sembla que fins i tot en governs on n'hi ha 3 d'esquerres, cap d'elles té els pebrots de defensar allò públic i on un en concret es dedica a beneficiar descaradament l'empresa privada. Ja s'ho trobaran.

Em va impressionar la presentació dels wikis d'en Xavier Belanche per lo clara, novedosa i polida que era. En una paraula: impecable. Tant de bo en trobessin més d'aquest calibre perquè de l'altre, del groller, de la diapositiva plena de lletra petita i colors estridents que et fa posar cara de xinès, ja en tenim el pap ben ple. I els representants de la UOC ens van deixar ben servits.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-conseller Joan Manuel del Pozo no tant pel que va dir o com ho va dir, que era força interessant, sinó perquè em va fer pensar en com hagués anat tota al Dept. d'Educació si en lloc del Tete hagués estat ell el conseller durant tot aquest temps. Es pot fer molt mal en 4 anys i després se'n triguen molts més en redreçar-ho.

Em va saber greu no haver assistit a la xerrada d'en Jesús Vicente sobre Acollida i orientació de l'alumnat a distància. En lloc de sentir un sermó apocalíptic d'un jesuïta hagués estat més útil que un representant de l'IOC, com ara jo, s'hagués assegut a escoltar en Jesús.

Totes les jornades tenen llums i ombres. En aquesta ocasió he volgut destacar les llums. Les ombres que retornin al costat fosc.

Per cert. Vet aquí la meva presentació:

April 24 2010

Avaluació punitiva

Segur que els que sou del ram més d'un cop heu vist amb vergonya i impotència com algun company de professió feia una avaluació punitiva. És a dir, utilitzava l'avaluació com un instrument de venjança contra un estudiant que, per la raó que sigui, no encaixava dins dels seus esquemes.

Exemples? Un de recent: una mestra i mare a la que segueixo a twitter explicava que els seu fill tenia qualificacions molt baixes amb "comentaris" del seu profe d'anglès i quan va anar en un intercanvi amb estudiants d'altres països va tornar amb el primer premi al domini de l'idioma.La mare, evidentment, blasmava d'un tal "professor".

Un altre cas? No se sap per quina estranya raó la meva filla va obtenir una nota molt baixa de la seva "tutora" en el Treball de Recerca de Batxillerat. Tan estrany va ser el cas que fins i tot el professorat es preguntava si hi havia algun error. Vam reclamar perquè teníem una anotació del mes anterior en què la "tutora" deia que seguia el treball amb normalitat i el director hagué de demanar a inspecció com resoldre-ho perquè mai s'havien trobat amb un cas semblant. La decisió salomònica seguí essent en contra l'estudiant sense ni esmentar que "potser" la professora s'havia equivocat. No s'havia equivocat, ho va fer expressament: la va castigar.

El que no entendré mai és què en treu un profe castigador d'una avaluació d'aquest tipus. Segurament els psicòlegs o els psiquiatres en podrien donar raó, però jo no ho entenc. Potser aquest acte d'autoritarisme fa sentir als mediocres més importants? menys mediocres?

Quines possibilitats de rectificació dóna una avaluació punitiva? Cap, és simplement un càstig per una acció passada que moltes vegades l'estudiant ni pot identificar. I quan es reben càstigs per causes desconegudes la reacció és protegir-se, retreure's, tancar-se per no rebre'n més perquè no saps perquè et castiguen. I si la cosa continua pot arribar a causar una deixadesa com a resposta a la pregunta Què faig malament perquè se'm castigui?

Jo crec en una avaluació que ajudi a l'aprenentatge, que destaqui els avenços,  que engresqui a continuar, que indiqui els punts on cal insistir i millorar i que serveixi per a continuar l'aprenetatge i ajudi a crèixer com a persona. No que castigui.

Jo crec en una educació com la que descrivia no fa massa en Pedro Villarrúbia al twitter:

La vieja educación es un viejo dragón que no sabe volar. Sólo sabe echar fuego y asustar a los niños. Cada día.

A veces le pintamos el lomo, lo ponemos brillante, incluso limpiamos sus alas. Pero no sabe volar. Sólo pide su ración diaria y escupe fuego.

Porque para volar el dragón educativo ha de saber mirar hacia delante, ha de soltar el peso de muchos siglos.Y no sabe, no quiere o no puede.

Quizás, aunque volase, ese dragón educativo viejo y feo no nos sirve ya. Quizás necesitemos una educación ligera, brillante, como un pájaro.

Y quizás no sólo uno, sino miles de pájaros educativos diferentes, capaces de volar en todas las direcciones de cantar y buscar conocimiento.

April 04 2010

Dècades

A vegades em sembla que la meva vida professional ha transcorregut en cicles de, aproximadament, deu anys:
  • els seixanta: la infantesa en blanc i negre (ai! aquelles setmanessantes tan dures!)
  • els setanta: la primera feina de "botones" en plena adolescència, la lluita antifranquista, l'avorriment de la feina d'oficina, fer la carrera.
  • els vuitanta: l'entrada a la Casa, treball i materials en alfabetització i neolectors, primers contactes amb la informàtica.
  • els noranta: introducció de la informàtica (encara no se'n deien TIC ni TAC ni TUC) a l'aula de neolectors, treball professional cada cop més orientat a l'ordinador.
  • els dos-mil: entrada de ple a Internet, molta formació de professorat i, finalment, aterratge a l'eLearning en el projecte que havíem presentat al 99: què més podia demanar?. Cerca i troballa de Moodle i immersió en ell: participació a la comunitat, creació de tutorials i, sobretot, evangelització a partir de la pràctica quotidiana. Cap al final, i sense buscar-ho, troballa de Mahara.
En aquesta dècada que comença penso que hi haurà un altre cicle, que el darrer s'està acabant però que el proper no sé cap on tirarà. Les coses que li passen a un tenen dues components: una d'atzar, d'estar al lloc adient en el moment oportú, i una altra de voluntat: posar-se al lloc adient en el moment oportú. No sé l'atzar cap on em durà, però no estic segur de quin serà ni el meu lloc ni el meu moment. Potser ja he tocat sostre i ara ja toca començar a relaxar-se i deixar pas als més joves.

March 20 2010

123 nens de P3 de Sant Andreu sense escola de proximitat

Vet aquí que una vegada hi havia un poblet molt bonic, diguem-li per dir un nom Sant Andreu de Palomar, que vivia bàsicament de l'agricultura i la indústria. Però el temps passà i passà i els pagesos varen anar desapareixent a mesura que els camps eren ocupats per cases i vies ràpides. Més tard desapareixeren també els obrers quan els solars que ocupaven les fàbriques adquiriren més valor pels burgesos que no pas els productes que ells fabricaven.

Dues grans zones industrials s'han convertit darrerament en espais construïts: la Maquinista i la zona de la fàbrica de Colorants, ambdues a les ribes de les vies del tren.

Però, ai las! Quan es van fer les requalificacions dels terrenys i es donaren les llicències d'obres per construir l'enorme quantitat de pisos que s'hi han fet, algú es va oblidar d'un petit detall. Aquells pisos eren per a què hi visqués gent i ja sabem com són: els agrada tenir canalla. Ningú no va preveure que al mateix ritme a què s'habitaven els pisos caldria tenir preparats els mínims servis per atendre als habitants, per exemple: escoles.

L'any passat ja ens hi vam trobar: no hi havia escoles per als nens que havien d'iniciar l'escolaritat a Sant Andreu. Aleshores, correm-hi tots, es van arrenglerar quatre containers i, au, ja tenim, escola en barracons!

Enguany ha tornat a passar: hi ha 123 nens de P3 que no tenen escola de proximitat. Vol dir que, en el cas que es compleixin les optimistes previsions de l'ajuntament, els nens i les nens de 3 anys hauran d'anar d'una punta a l'altra del poble.

No m'estranya gens que en la darrera reunió d'afectats hi figuressin: pares, mares i avis de Sant Andreu. Són els avis els que hauran de dur els petitons a cole.
Tags: societat

February 24 2010

Evolució del nombre de posts publicats

Ara que quasi estreno bitàcola estic fent alguna modificació en la plantilla. He vist, pro, que em surt una estadística del nombre d'entrades publicades des del naixement d'aquest blog, dades que he representat en aquest gràfic:
Intentaré analitzar els trets més destacables. En primer lloc trobem una cert estabilitat durant els 4 primers anys. Però al 2007 hi ha una caiguda considerable, coincidint amb la meva incorporació a l'IOC. Sembla  que en lloc d'obrir-me a noves possibilitats i idees la feina diària m'hagués impedit fer res més. Això, però, arriba a nivells preocupants l'any 2009 amb una caiguda del  nombre de publicacions realment important. Aquesta caiguda del 2009 és paral·lela a la caiguda en el nombre d'articles en el lloc germà cataLaTeX on en tot l'any només hi vaig fer 8 articles, dels quals 3 foren escrits i publicats durant les vacances de nadal.

Quina conclusió n'hem de treure? Doncs que no ens hem de deixar ofuscar per la feina, que hem de treballar per viure però no viure per treballar. I que no hem de deixar que allò urgent ens impedeixi fer allò important. 

Propòsit pel 2010: recuperar els bons costums i seguir publicant entrades a la bitàcola i a cataLaTeX.

February 20 2010

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.

February 08 2010

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.
Older posts are this way If this message doesn't go away, click anywhere on the page to continue loading posts.
Could not load more posts
Maybe Soup is currently being updated? I'll try again automatically in a few seconds...
Just a second, loading more posts...
You've reached the end.

Don't be the product, buy the product!

Schweinderl