Tumblelog by Soup.io
Newer posts are loading.
You are at the newest post.
Click here to check if anything new just came in.

January 26 2014

J˜bŸ§iè§j—«r·š­Úºg§µ§"

Què tenen en comú el Manual de l'usuari de Mahara i la Documentació no oficial de Sublime Text, l'excel·lent editor de codi i text? Si visiteu ambdós llocs us trobareu amb un espai web molt ben estructurat i organitzat, amb informació rica i fàcil de trobar gràcies al formatatge del contingut. És a dir, són llocs que tots voldríem tenir per a mostrar la nostra documentació. Doncs ho podem tenir

January 19 2013

Canvi d'escriptori a Xcfe pel netbook

Estic una mica cansat de l'unity de l'ubuntu, especialment al netbook. Als portàtils o pc's de pantalla més gran m'hi he instal·lat el gnome3 i n'estic prou satisfet, però al netbook no m'acabava de convèncer. A més, el pobre cada cop que ha d'arrencar cap aplicació veus que sua. Per això vaig pensar que potser si li posava un escriptori lleuger l'ajudaria en la seva feixuga feina. I vaig triar
Tags: Ubuntu

May 05 2012

Editors de text sense distraccions

Sí, ja sé que em direu que si no volem distraccions quan estem escrivint un document amb el LibreOffice només cal que premem la combinació de tecles Ctrl+Majúscula+J. Però tot i això encara estem veient la disposició de la pàgina amb els marges i com apareixerà finalment el document. Encara hi ha distraccions. Focuswriter és un editor de text sense distraccions per a Ubuntu i altres sistemes

April 26 2012

Idiomes a Mahara: el català

Fins ara la traducció de Mahara era un xic rudimentària i artesanal. Agafava les carpetes d'idioma anglès en.utf8 del codi font, les copiava al mateix directori on eren i a la còpia li canviava el nom a ca.utf8. Aleshores entrava als fitxers php on hi ha les cadenes amb el contingut en anglès i directament traduïa aquests continguts al català. Era un niu de problemes. Cada cop que escrivia
Tags: Mahara Ubuntu

August 30 2010

Un editor de text senzill: leafpad

Estava una mica cansat de veure com un document de només text (txt, html, xml, tex,...) trigava força en obrir-se amb el esditors de text corrents. Ja sabeu que estic enamorat de gedit, l'editor de text per defecte de l'escritori Gnome, però no sé si a causa de la quantitat de connectors que li tinc posats o què, però triga bastant en obrir-se. A més, per alguna barrabassada que dec haver fet, alguns fitxers de text  se m'obren automàticament amb el kile, un altre excel·lent programa d'edició de text però que és nadiu de l'escriptori Kde i lent de carregar des d'Gnome.

També em trobava que al notebook (altrament dit minijo) quan volia escriure una nota curta trigava més en obrir l'editor de text que en fer l'anotació. I quan això ho has de fer en una xerrada o conferència et fa perdre el fil.

Així que vaig estar cercant algun programa molt senzill i ràpid d'obrir que em permetés fer allò que necessito: obrir ràpidament un document de text per veure què hi ha i, si convé, editar-lo més endavant amb algun programa més complet.

Leafpaf és la solució: és un editor minimalista. Fa el que ha de fer: seleccionar, copiar, enganxar, cercar i substituir. Però ni té corrector ni destaca la sintaxi, i encara menys dóna format. Però el que fa ho fa bé: és molt ràpid d'obrir; obre, edita  i desa qualsevol tipus de format de text, numera les línies, permet escollir el tipus de lletra de l'àrea de treball i està traduït al català, què més es pot demanar?

February 20 2010

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.

January 19 2010

Ubuntu Karmic Koala

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perquè com que m'hi passo tantes hores ja sé on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen més d'un ensurt. Per això vaig començar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perquè sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Després ho vaig provar amb el portàtil de la feina: aquí la cosa s'ha complicat una mica perquè em dóna un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, però al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualització de l'ordinador d'escriptori perquè hi tinc massa coses que no vull perdre. Però la veritat és que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge suís. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, només cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconferències per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal·lades:
  • docky és un bonic i ràpid llançador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs però de codi lliure, esclar. Havia tingut instal·lat el seu predecessor, gnome-do, però no m'acabava de convèncer. En canvi Docky és tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat és tan espectacular i el funcionament tan àgil que val la pena tenir-lo:


    Un afegitó per acabar d'adobar el docky: gconf-editor >apps >metacity >general > marcar "Compositing_manager"
  • Dolphin és un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no sé per què, s'ha inclòs en la versió Karmic. Jo sóc més d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel·lència que només em dóna que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de què vaig parlar al gener del 2009. Dolphin és molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, però encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una sèrie d'accions que faig amb un toc de ratolí a Nautilus.
  • gEdit cada dia m'agrada més. És un editor de text potentíssim i senzillíssim de fer anar. A més, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
  • sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs bé, ara, després d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comença a funcionar bé i s'hi pot començar a confiar els fitxers més delicats. Per a mi l'avantatge que té és que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sinó que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a través de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, però no vaig aconseguir que em funcionés, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, però ja no tinc ganes de provar-ho. A més, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar també entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
  • lectors d'ebooks: un bon lector és FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks àgilment. Però jo buscava alguna cosa més, un programa que creés epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal·lat és Calibre. Calibre no solament és un lector d'ebooks, que n'inclou un, sinó que a més gestiona biblioteques, edita metadades, mostra índexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A més, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.
Tags: Ubuntu

January 05 2010

Ubuntu Karmic Koala

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perquè com que m'hi passo tantes hores ja sé on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen més d'un ensurt. Per això vaig començar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perquè sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Després ho vaig provar amb el portàtil de la feina: aquí la cosa s'ha complicat ubna mica perquè em dóna un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, però al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualització de l'ordinador d'escriptori perquè hi tinc massa coses que no vull perdre. Però la veritat és que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge suís. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, només cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconferències per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal·lades:
  • docky és un bonic i ràpid llançador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs però de codi lliure, esclar. Havia tingut instal·lat el seu predecessor, gnome-do, però no m'acabava de convèncer. En canvi Docky és tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat és tan espectacular i el funcionament tan àgil que val la pena tenir-lo:

  • Dolphin és un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no sé per què, s'ha inclòs en la versió Karmic. Jo sóc més d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel·lència que només em dóna que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de què vaig parlar al gener del 2009. Dolphin és molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, però encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una sèrie d'accions que faig amb un toc de ratolí a Nautilus.
  • gEdit cada dia m'agrada més. És un editor de text potentíssim i senzillíssim de fer anar. A més, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
  • sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs bé, ara, després d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comença a funcionar bé i s'hi pot començar a confiar els fitxers més delicats. Per a mi l'avantatge que té és que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sinó que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a través de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, però no vaig aconseguir que em funcionés, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, però ja no tinc ganes de provar-ho. A més, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar també entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
  • lectors d'ebooks: un bon lector és FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks àgilment. Però jo buscava alguna cosa més, un programa que creés epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal·lat és Calibre. Calibre no solament és un lector d'ebooks, que n'inclou un, sinó que a més gestiona biblioteques, edita metadades, mostra índexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A més, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.
Tags: Ubuntu

July 13 2009

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

June 28 2009

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:
  • metadades al document (títol, autor, data).
  • notes al peu, taules i llistes de definició.
  • superíndexs, subíndexs i tatxadures.
  • codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  • Markdown dins de blocs d'HTML.
  • millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
  • i d'altres
Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.
Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

May 16 2009

Impressora PDF a Ubuntu

No sé per quina estranya raó la impressora PDF que tenia l'Ubuntu fa un parell d'actualitzacions que m'havia desaparegut. Però com que des de LaTeX com des de l'exportador de l'OO.o podia crear els PDFs no m'hi havia preocupat més.

Però avui, que volia imprimir només unes pàgines d'un document en PDF m'hi he entretingut una mica. Primer he fet una cerca a can Google per veure què hi havia i he trobat una pila de llocs on ho explicaven, he seguit el procés i ara ja tinc la impressora virtual de PDF en marxa un altre cop.

Primer cal instal·lar el driver de la impressora PDF. Podem anar a una consola i escriure:
sudo apt-get install cups-pdf
A continuació, per configurar-la, obrim una finestra del navegador i escrivim aquesta URL: http://localhost:631 Això obre la interfície gràfica de configuració del cups on veurem que hi ha una nova impressora anomenada PDF, la configurem al nostre gust (mida de la pàgina A4, resolució 600dpi) i desem.





A partir d'ara ja podrem imprimir els PDFs des de qualsevol aplicació des del menú d'impressió.
Tags: Ubuntu

May 09 2009

Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el portàtil, perquè és on no guardo documents i si petés no passaria res. Un cop comprovo com va la instal·lació ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'ús freqüent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reunió llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat és un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versió que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, però, per millorar la meva relació amb ell:
  1. per aclarir-me amb els twits m'he instal·lat el TweetDeck, una aplicació que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perquè faig servir programari propietari, però jo volia prover les excel·lències d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, però vaja, ha estat interessant.
    Per instal·lar l'Adobe Air només cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
    La resta és com sempre: sí a tot. Un cop instal·lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva pàgina fem clic al botó de descàrrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal·lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat és l'aplicació instal·lada amb icones d'arrencada al menú d'aplicacions i a l'escriptori.
    Què fa TweetDeck? Llegeix i endreça els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aquí ve la gràcia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades és molt còmodo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
  2. Gràcies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la còpia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviarà força feina.
  3. També hi he descobert un lloc amb temes de gnome força interessants. Ara mateix me n'he instal·at un força tranquilitzador:
  4. més coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa còpies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai què ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.
Tags: Ubuntu

May 04 2009

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:
Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

March 28 2009

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:
  1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
  2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
  3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:



El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.
Older posts are this way If this message doesn't go away, click anywhere on the page to continue loading posts.
Could not load more posts
Maybe Soup is currently being updated? I'll try again automatically in a few seconds...
Just a second, loading more posts...
You've reached the end.

Don't be the product, buy the product!

Schweinderl